2017

2017: Un desig...M'agradaria que es publiqués una antologia d'autors (vells i nous) del Baix Llobregat. Les lletres també són el testimoni i la memòria d'una comarca i sovint ens n'oblidem.

Nou programa!

Els dilluns a Esplugues Televisió (Etv) parlen de Patrimoni del Baix Llobregat...

dimarts, 6 de desembre de 2011

Llums de Nadal a Sant Just de Joan Margarit/bones festes!!!

En el seu dia vaig publicar un post amb un videoclip del cantautor Narcís Perich musicant el següent poema: http://lletresipaisatgesdelbaix.blogspot.com/2010/01/llums-de-nadal-sant-just.html
Avui justament he decidit publicar el poema que va inspirar aquell video:




Llums de Nadal a Sant Just
I
Tremoloses bombetes s’il·luminen
com si fossin les llàgrimes d’algú.
Em miro el nostre pati
i el trobo gris i fred aquest capvespre
dessota el cel lilós on es dibuixen
a contrallum les fulles del llorer,
un negre fi i estampat.
La teva mare em diu:
Tu i jo, de tant en tant, ho perdem tot.
Tremolosos, els llums en els carrers:
de sobte, tots s’han apagat per tu.
II
Avui tots els colors dels contes
com els verds de les canyes vora el riu
i els núvols, reflectits al safareig
llueixen en els ulls de la Joana.
Comença a ploure i a través del pati
es mouen les figures del Nadal
de l’any passat.
Veig la Joana riure però de sobte
es gira cap a mi i em mira.
Llavors veig que és un record
que per això la pluja la travessa.



Joan Margarit






*És un poema agredolç. La nostàlgia, la crisi i les dificultats potser faran que per alguns veïns de la nostra comarca que està patint de molt aprop la crisi aquest sigui en algún moment un Nadal més tèrbol. Esperem que això no faci que no tirem endavant. Seguirem endavant!




A tots i a totes bones festes!!

Cançó del primer plor de Narcís Lunes i Boloix

Amb l'adveniment d'un nou Nadal, un poema que parla de plors, naixements, camins i esperances. Són dos fragments extrets del poema "Himne i Cançó del primer plor" que el poeta vicentí Narcís Lunes i Boloix va dedicar al seu net Isidre.


CANT PRIMER (FRAGMENT)


El crit d'un plor novell esquinça el dia

quan just un angelet entra a la llum,

i enceta un moviment fet d'alegria,

de somni, d'harmonia.

El sant perfum

d'aquest bocí de cel que ara floria

dins el secret que sols la Fe resum.


Secret d'aquesta vida que comença

com tots hem començat. Naixent, plorant.

Un crit que té la mare per defensa.

Aquesta joia immensa

que és salm i és cant

d'aquest camí de goig, de prometença.

El gran misteri de quan neix l'infant.


CANT SEGON (FRAGMENT)


Camí que vol la passa ben segura.

Quan ja hi caminis sense cap recel,

si trobes que la vida s'ha fet dura,

doblega la cintura.

I amb sant anhel,

com la fruita quan cau de madura,

aixeca els ulls i una pregària al Cel.


Que Déu no oblida mai cap criatura

si ressa amb Fe, segura.

I quan té sed, no rep vinagre i fel.

Ell és qui tot ho cura,

i a cada pena ens hi brinda un estel.


Narcís Lunes i Boloix

Podeu llegir l'anterior post que vaig dedicar a aquest gran poeta de Sant Vicenç dels Horts, justament dos poemes nadalencs:
http://lletresipaisatgesdelbaix.blogspot.com/2009/12/poemes-nadalencs-de-narcis-lunes-i.html

Paraules tacades de sang (de Jose Luís Garcia Herrera)




Aquest és un post que un poeta dedica la memòria d'un altre poeta. En Jose Luís Garcia Herrera ha esta multipremiat i la darrera vegada ha estat en els premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, finalista a l'Agna Canalias de Literatura 2011.








PARAULES TACADES DE SANG



A la memòria de Salvador Iborra



Amb una fulla de metall et sorprén la matinada.


A tu, que només volies defensar


les raons de la propietat,


que buscaves, amb la ràbia del indefens,


la bicicleta robada a un bon amic.


Però, no sempre, les paraules serveixen


per guanyar batalles,


i un aplec de ganivetades


varen donar fi a la discusió i obriren


un camí fosc cap a la mort.


Sobre les emprentes d'un carrer estret


la sang escrivia els versos dels adéus.


Mai imaginares que la fi del món seria així


ni que la mort vindria, de matinada,


a tancar-te els ulls i a deixar,


enmig de les corredisses i les urgéncies,


el més llarg dels silencis.



José Luis García Herrera




També us convido a llegir el següent poema d'aquest poeta, un text preciós publicat a "Lo Càntich":http://www.locantich.cat/2011/12/balada-del-cami-fosc-jose-luis-garcia.html