2017

2017: Un desig...M'agradaria que es publiqués una antologia d'autors (vells i nous) del Baix Llobregat. Les lletres també són el testimoni i la memòria d'una comarca i sovint ens n'oblidem.

Nou programa!

Els dilluns a Esplugues Televisió (Etv) parlen de Patrimoni del Baix Llobregat...

dijous, 27 de gener de 2011

Som conscients del valor que tenen les col·leccions locals?

[imatge extreta del blog http://historiaesparreguera.blogspot.com]
D'aquí molt pocs mesos tindrem una nova ronda d'eleccions municipals on es posarà en joc poder escollir els millors representants locals en uns temps difícils. La crisi ha dinamitat moltes polítiques culturals. Evidentment quan hi ha molts Ajuntaments que tenen les arques buides les regidories que en surten més mal parades sempre són cultura, esports, patrimoni, turisme i la regidoria de festes. De fet és lògic, en temps de crisi els calers cal que siguin molt ben gestionats i cal potenciar polítiques per lluitar contra les noves bosses de misèria i pobresa que estan sorgint en la nostra comarca.
Sovint al dinamitar les polítiques culturals també posen en perill el patrimoni que hi ha en determinats edificis i biblioteques, arxius pendents de ser digitalitzats i que per manca de diners poden estar en perill de deteriorar-se d'una forma alarmant.
Les col·leccions locals són un bé comú a tenir en compte que serveixen per ser conscients de la nostra història i del nostre patrimoni. Sovint estan amagades en els racons més inhòspits de les nostres biblioteques o potser no, potser estan a simple vista i no en som conscients.
Som conscients del valor que tenen les col·leccions locals?
No fa massa gràcies a remenar en una col·lecció local d'una biblioteca de Sant Boi vaig descobrir un llibre publicat fa més de 10 però que amaga grans històries.
"Memòria compartida:recull de textos santboians" Diversos autors. Introducció i notes a càrrec de Carles Serret i Bernús. [Sant Boi de Llobregat]: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, DL 1997
Confesso que simple vista no m'hauria cridat massa l'atenció el llibre però al descobrir que hi havia unes memòries del meu veí L.Altés que havia estat presoner de guerra, no vaig dubtar ni un moment en llegir-ho.
Memòries, escrits, records, anècdotes...potser tot plegat es perd en el temps però l'Ajuntament de Sant Boi d'aquell moment va demostrar un gest honorable al editar uns textos que reflecteixen la memòria d'uns temps.
Potser ara que vindrà una nova comessa electoral el que els hi podríem demanar als nostres candidats, que sota el pre-text de la greu crisi que vivim, que no s'oblidin d'altres camps com la cultura, el patrimoni o la memòria que són necessaris per vetllar per una societat millor.

dissabte, 15 de gener de 2011

Els tres tombs de Sant Boi

Passades les festes, ja hi som de nou amb les tradicionals passejades dels Tres Tombs de Sant Antoni. El video en qüestió és de fa gairebé 4 anys, de la festa celebrada a Sant Boi de Llobregat.

dilluns, 10 de gener de 2011

Uns versos de Li Bai traduïts per Francesc Parcerisas


Lletres i Paisatges del Baix Llobregat ha recordat, citat i homenatjat diversos autors que han tingut vinculació amb la comarca. Alguns d'aquests autors han destacat per altres facetes com la de traductor.

Francesc Parcerisas (Begues, 1944) se'l coneix per la seva faceta de poeta però ha adaptat i traduït diversos textos d'altres literatures.

La literatura oriental va arribar a casa nostra a través de les formes poètiques de l'haikú i la tanka. Grans poetes catalans del S.XX com Riba, Leveroni o Carner n'adaptaren i n'escriviren bastants i divulgaren aquesta forma pòetica a casa nostra.
Fa uns mesos a Casa Àsia un recital poètic es va encarregar de recordar aquesta tradició poètica en la literatura catalana:
Avui volíem recuperar un text que es va llegir en aquell recital:


COMPLANTA DE L'ESCALA DE JOIELLS

Els esglaons enjoiellats són gairebé blancs de rosada,
És tan tard que la rosada amara les meves mitges de gasa,
I jo abaixo la cortina cristal·lina
I contemplo la lluna a través de la tardor clara.


Nota: Complanta, per tant hi ha quelcom de què plànyer-se. Escala de joiells, per tant un palau. Mitges de gasa, per tant una cortesana, no una serventa la que es plany. Tardor clara, per tant ell no té cap excusa de mal temps. A més, ella ha arribat d'hora, perquè la rosada no sols ha blanquejat les escales, sinó que ha amarat les mitges. El poema és especialment preuat perquè ella no formula cap retret directe.

(Li Bai, versió d'Ezra Pound (1914), traduïda per Francesc Parcerisas, 1985)

Si voleu recuperar uns versos que fa mesos vàrem penjar de Parcerisas, aquí teniu l'enllaç:http://lletresipaisatgesdelbaix.blogspot.com/2009/09/una-glossa-de-francesc-parcerisas.html