2017

2017: Un desig...M'agradaria que es publiqués una antologia d'autors (vells i nous) del Baix Llobregat. Les lletres també són el testimoni i la memòria d'una comarca i sovint ens n'oblidem.

Nou programa!

Els dilluns a Esplugues Televisió (Etv) parlen de Patrimoni del Baix Llobregat...

diumenge, 3 de juliol de 2016

A la Font de la Mata (de Cervelló)



                                          [La font de la Mata: Tot i pertànyer al terme municipal de Cervelló, la font queda a frec de la població de Corbera de Llobregat pel sud.]

Aquest és un blog amb gairebé 7 anys d'història i evidentment, amb els seus alts i baixos, però que des del primer moment va tenir voluntat de redescobrir autors d'ahir i avui de la comarca. I mostrar que la comarca del Baix Llobregat amb tota la seva diversitat de pobles hi ha un llegat literari a conservar. I per tant, de tant en tant, és necessari fer arqueologia poètica per reivindiar aquest llegat cultural i literari.

Avui m'he trobat un poema d'una poeta de nom Montserrat Fortuny i Gay. En desconec totalment la seva obra, no sé si és una poeta local de Cervelló. 
Fent cerca m'he trobat amb una pàgina que agrupa tot un conjunt de versos de poetes catalans dedicats a les fonts de diferents indrets geogràfics de casa nostra. 
I m'ha sobtat un poema dedicat a una font d'un poble del Baix Llobregat que amb voluntat de difondre el llegat literari del Baix a continuació transcric:

A la Font de la Mata (Cervelló - Baix Llobregat)
Autor:Montserrat Fortuny i Gay

Font de la Mata, entranyable
per a mi és el teu record.

El meu pare, venerable
i la mare del meu cor,
ja no caminaven gaire
i, poc a poquet,
al seu aire,
ben agafats de bracet,
devers tu es decantaven
quan veníem a Corbera,
d'aire net ens saturàvem
sempre, cada primavera.

Asseguts al teu costat,
contemplaven el paisatge,
per les flors ben delectats
i l'aroma de l'herbatge.

La mare les flors collia
I ell, suaument la renyava,
perquè, deia, no calia
treure-les d'on Déu les plantava.

Ja no caminaven gaire
i, poc a poquet,
al seu aire,
ben agafats de bracet,
tornaven per la riera,
passant per sota el fullatge,
damunt la vella passera
que hi havia en el paratge.

Portaven un cantiret
d'aigua fresca i regalada,
passejant des de l'indret,
tot passant per la pujada,
que portava, tot de dret,
a la casa antiga i clara,
on els rebien a pler,
mes amigues i sa mare.

Ja no caminaven gaire
i, poc a poquet,
al seu aire,
ben agafats de bracet...



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada