2017

2017: Un desig...M'agradaria que es publiqués una antologia d'autors (vells i nous) del Baix Llobregat. Les lletres també són el testimoni i la memòria d'una comarca i sovint ens n'oblidem.

Nou programa!

Els dilluns a Esplugues Televisió (Etv) parlen de Patrimoni del Baix Llobregat...

diumenge, 25 de març de 2012

Als replans de la catedral (d'Agustí Vilar i Martínez)

Als replans de la catedral

La Catedral d'aquí, no us penseu pas

que és molt solemne. D'això, ni pensar-ho.

Els vitralls són replans a la intempèrie.

Els seus teulats, com lloms de ceba, llepen

un cel de fils boirosos. Pedres grises,

eternament vellíssimes, traspuen

el pes del temps a través de les ombres

cansades que s'estiren per les fàbriques.

Des de cal Llumenetes, les suaus postes

d'octubre endins incendien els ulls

dels esquifits balcons, aspres i ombrívols.

Un dia o altre els enderrocaran.

Els diumenges, quan era un capitost

de colla, de vegades, hi pujàvem

a buscar el Rafel, a arreplegar-lo.

Tenia la mania d'enllustrar-se

les sabates davant la nostra colla.

El Rafel no sortia sense fer-nos

entendre que era el més polit de tots.

Per a ell, viure als Pisos Bertrand era

la peripècia més lamentable:

no sabia que aquella baluerna

vetusta era el signe del declivi

en les arrels que no hem sabut guardar.


Agustí Vilar i Martínez

(St.Feliu de Llobregat 1955)

*En el següent enllaç se'ns explica l'autèntic significat del poema:


Poesia i ciutat (d'Agustí Vilar)



"M’encanta la poesia perquè no aprofita ningú. Quan es canta en un recital, per més modest que sigui, de seguida, us adoneu que el seny no serveix per a res. Vet aquí perquè les coses inútils aconsegueixen que l’estupidesa no ens atrapi. Davant dels versos, tothom és igual, però els trasbalsos, no. Les emocions poden ser distintes, fins i tot contradictòries. Podem participar-hi, podem delectar-nos-hi, fins i tot quedar bocabadats o no entendre ni un borrall. És igual, la poesia només demana que t’hi deixis anar.
Saberut o rupestre, iaio o infant, set-ciències o enceefal·lograma de turons ben pentinats, tothom en pot gaudir dels versos. De fet, no necessito que em tradueixin Let it be perquè em pengi. Per cert, que no se m’enfadin els incondicionals dels Stones. També em penja Angie, el cas és que l’emoció ens fa viure. El paper de la poesia és aquest, que les nostres emocions tinguin, de tant en tant, alguna comunió. Si no voleu exemples religiosos, en busquem d’altres. Per exemple, alguna conversa, algun somriure que trenqui frivolitats, tanta inquietud que es desferma entorn."


Agustí Vilar i Martínez

(Sant Feliu de Llobregat, 1955)

*Text extret del pàgina personal d'Agustí Vilar: http://www.agustivilar.opacline.com/

*És un personatge polifacètic i singular, que tot i quedar sord cec, ha publicat 4 llibres de poesia, entre altres obres. Perfil personal aquí:http://editor.enciclopedia.cat/comparador/previsualitzar.php?versio=121130